Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya treballem conjuntament, des de fa anys, en el camp de l’educació per al desenvolupament amb campanyes de sensibilització, on la salut als països en vies de desenvolupament (PVD) és l’eix principal. Concretament, la darrera campanya, "La Salut en el Mil•lenni: una signatura pendent" ha servit de reflexió a ambdues organitzacions sobre l’objectiu final que han de perseguir les polítiques de cooperació, així com les polítiques sanitàries des dels PVD i cap als PVD.

Entenem que aquestes polítiques no s’han de limitar al compliment d’unes fites més o menys realistes sinó que, per sobre d’elles, hi ha una realitat latent: la salut és un dret i, per tant, els Estats estan obligats, en funció de les seves possibilitats, a proporcionar-lo als seus ciutadans i ciutadanes des d’ara i, sens dubte, més enllà del 2015.

Les dues ONGD proposem la campanya “Salut per al desenvolupament” amb la intenció de posar de manifest la situació sanitària actual als PVD, emmarcant la salut en el context dels drets humans i com a element indispensable per al desenvolupament dels pobles. 

Per a Medicus Mundi Catalunya i Farmacèutics Mundi, el dret a la salut, a més de ser un dels drets fonamentals de la persona, és un mitjà per aconseguir l’eradicació de la pobresa i el desenvolupament humà

 Som conscients que, en ocasions, els missatges sobre la salut als PVD que des de les ONGD hem donat a l’opinió pública, han estat excessivament negatius. Tant que, amb prou feines, deixaven lloc a l’esperança de poder transformar la realitat dels PVD. Per això, en aquesta campanya ens proposem recollir algunes iniciatives en favor de la salut als PVD que hagin resultat exitoses per demostrar que el canvi sí que és possible quan es prenen les mesures adequades.

Reconeixem que Catalunya i la cooperació catalana han estat pioneres en el seu àmbit d'actuació territorial en la posada en marxa de mecanismes de treball en matèria de salut i PVD. Prova d’això són el suport a institucions internacionals (Global Fund), l’enfortiment dels sistemes públics sanitaris de forma directa (Moçambic), la creació d’un sistema de resposta ràpida davant de les crisis humanitàries (Comitè d'Emergència) o el suport a la investigació en malalties prevalents dels països empobrits (Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona - CRESIB).

No obstant això, considerem que, d’una banda, encara existeix un gran desconeixement de bona part de la població catalana sobre les vinculacions existents entre drets humans i salut i entre aquesta i el desenvolupament, i de l’altra, que encara existeixen nombrosos aspectes de la cooperació sanitària que es realitza des de Catalunya que poden ser millorats, tant quantitativament com qualitativa.