
El còlera continua expandint-se a Papua Nova Guinea (PNG), on el Ministeri de Salut el considera la malaltia actual més preocupant a nivell de salut pública nacional.
Segons Victor Golpak, responsable de l’estratègia nacional davant l’epidèmia de còlera “La situació cada vegada empitjora més. Ara mateix aquesta és una preocupació de salut pública nacional. No podem la podem obviar”.
Des del primer cas registrat l’agost de 2009, més de 2000 casos han estat confirmats a tot l’estat, 577 a la província de Morabe, 885 a la de Madang i 602 a l’est de la província de Sepik, segons informes del Ministeri de Salut. El passat 5 de febrer, 45 persones van morir, la majoria a Momase-una de les quatre àrees de l’illa nacional del Pacífic que comprén l’Est de Sepik, Madang, Morabe, i l’Oest de Sepik- ara també afectades. També s’han registrat casos aïllats a zones de la província d’Eastern Highlands i a la capital, Port Moresby, el darrer gener.
“La malaltia no para de moure’s” diu Golpak. “Desgraciadament, el govern no ha despertat encara davant d’aquest fet” diu, fent referència al buit de finançament que ha destinat a reduir l’epidèmia
La primera vegada que es va detectar un cas de còlera, va ser a la província de Morabe. En aquell moment, un equip nacional organitzat pel Ministeri de Salut, amb el suport del Centre de Resposta de Catàstrofes Nacional, l’Organització Mundial de la Salut i altres actors internacionals, va respondre , de manera unànime, davant d’aquella situació. Més endavant, l’octubre de 2009, es van detectar nous casos al nord de la província de Madang i, tot seguit, va haver-hi una nova aparició a l’Est de Sepik, el novembre. Tot i aquesta successió de casos, els recursos destinats a reduir aquesta epidèmia han sigut molt escassos.
L’aigua neta escasseja
Segons els experts en salut, el còlera, una infecció aguda intestinal, presenta una alta prevalença com a conseqüència de pràctiques precàries de sanejament i l’accés inadequat de reserves d’aigua potable. Aproximadament un 58% dels sis milions d’habitants d’aquests països no tenen accés a una reserva adequada d’aigua potable, segons afirma el Programa de Desenvolupament de Nacions Unides ) (PNUD)
“La gent ha de recórrer grans distàncies per obtenir aigua. No es troba fàcilment aigua potable i fresca aquí a prop” diu Rankin. Tot i haver distribuït tancs d’aigua, galledes i altres elements essencials a les comunitats afectades, són inútils sinó plou. Molts habitants continuen fent servir aigua del riu Sepik,el segon riu més llarg de Papua Nova Guinea i la primera font d’aigua tant per a beure com per a rentar. Aquest passat novembre, l’OMS va confirmar àmplies traces de vibrio cholerae al llarg del riu, el bacteri responsable del cólera. “Vam trobar indicis de còlera a l’aigua, en més d’una zona i amb nivells bacterians molt elevats” comenta Daniel Bleed, epidemiòleg de l’OMS. “Però ara mateix, encara és més preocupant trobar els mecanismes per a reduir aquesta epidèmia,i ja no només a la zona del riu Sepik. Encara hem d’analitzar les zones de Madang i Morabe, que presenten una xarxa hidràulica important”.
El buit de recursos
Des del terreny, Sibauk Bieb, coordinador de les operacions governamentals per fer front al cólera des de Madang, comenta que el temps s’escurça per a parar l’epidèmia. Amb els recursos escassos i insuficients per a finançar la seva pròpia tasca, demana ajuda directament als finançadors internacionals. “Quina altra alternativa tenim?” Bieb pregunta de manera retòrica.”Continuo representant al govern a nivell provincial i nacional, però no podem fer front a un nou brot. Necessitem ajuda i la necessitem ara”. El mes de setembre de 2009, el còlera va ser declarat emergència de salut pública pel propi govern, el qual es va comprometre a destinar més de 4 de milions de dòlars americans a combatre aquesta epidèmia. Cinc mesos més tard, el passat 5 de febrer, hi va haver un nou brot de còlera, i fins al moment només s’han destinat 900,000 dòlars americans a combatre la malaltia en tot el país.
http://www.irinnews.org/Report.aspx?ReportId=88011