Situació actual

Més de la tercera part de la població mundial no disposa d'accés regular a medicaments essencials i capaços de salvar la vida. Només a l’Àfrica més de 320 milions de persones en tenen un accés menor al 50%. Els desequilibris entre els països desenvolupats i els PVD són similars als que marquen altres indicadors d'accés a la salut: el 20% de la població mundial consumeix el 80% dels medicaments, la qual cosa representa una despesa per càpita d'uns 400 $ per als països desenvolupats davant 4 $ per als PVD (The World Medicines Situation. OMS 2004). Com a conseqüència d’això més de 15 milions de persones moren cada any de malalties infeccioses per a les quals existeix tractament, però que no tenen al seu abast.

D’altra banda, també cal destacar que a més de la manca d’accés a medicaments ja existents, queden molts medicaments per desenvolupar. Això és fruit d’una escassa inversió de la indústria farmacèutica en recerca i desenvolupament (R+D) de malalties "oblidades" o relacionades amb la pobresa.

Un exemple molt clar és el de la tuberculosi, una malaltia majoritàriament eradicada als països desenvolupats, però que encara és prevalent als països empobrits. Els medicaments desenvolupats fa més de 40 anys han mostrat resistències, per tant, és evident que cal invertir en R+D per desenvolupar nous medicaments per combatre aquesta malaltia que anualment mata 1, 6 milions de persones.
 

Factors que impedeixen l'accés als medicaments

Aquesta gran desigualtat té el seu origen en múltiples factors, molts d’ells associats a les forces del mercat, que, per tant, escapen a prioritats o estratègies purament sanitàries; altres associats a la falta de recursos, informació, legislació o qualitat dels medicaments.

 A grans trets podríem resumir la manca d’accés als medicaments amb dos grans problemàtiques:

• Els preus elevats de medicaments ja existents al mercat. Aquest fet es deu al model actual de negoci, ja que es concedeix un monopoli temporal de fabricació i comercialització del medicament a la indústria que l’ha innovat, de manera que aquesta pot imposar un preu elevat fins que s’esgoti la patent.
• Manca de medicaments per a malalties que afecten els PVD. La indústria innovadora busca productes rendibles, és a dir, productes dirigits a un públic que pugui pagar-los a un preu de monopoli. Això fa que la indústria farmacèutica no pari atenció a malalties que afecten als sectors de població més pobres on no existeix capacitat de pagament. El recent informe CIPIH de la OMS va ser fonamental en reconèixer aquest problema i plantejar possibles nous mecanismes que incentivin la R+D per a productes que necessita la població amb pocs recursos econòmics.

La clau dels problemes: la inversió en recerca es troba lligada al preu del producte final.

Molts experts creuen que la clau dels problemes d’accés es troba en el model de negoci actual, especialment els mecanismes pull. Actualment, existeixen dos mecanismes de finançament i d’incentiu de la recerca mèdica:

• Mecanismes push: Són aquells que pretenen incentivar la innovació però que no requereixen estar lligats a innovacions en productes concrets. Per exemple, fons provinents de finançament públic de governs, universitats o filantropia en recerca bàsica.
• Mecanismes pull: Són mecanismes que pretenen incentivar la innovació recompensant el llançament al mercat de productes concrets. Actualment, els monopolis temporals (patents) que s’atorguen als innovadors son bàsicament el principal mecanisme pull. El principal problema d’aquest mecanisme és que bàsicament vincula el preu del producte al cost de la innovació. El cost de la innovació es recupera amb preus alts. Com hem vist, aquest model de negoci pot tenir efectes negatius i es converteix, sovint, en un obstacle en l’accés als medicaments. Per això, molts experts estan actualment analitzant diferents models per reformar el model de negoci actual. Mecanismes com els Advanced Market Commitment (AMC) -actualment en període d'avaluació pel GAVI- i els premis- actualment en discussió a diferents fòrums, com la negociació de l'IGWG a l'OMS- es consideren propostes de mecanismes pull, que podrien complementar el sistema actual o plantejar-se com a alternativa.